Darrera jornada al Barcelona Novel·la Històrica 2016 - Part 2



Quan el periodista i escriptor Joan Carreras va començar a presentar la xerrada, tots els presents sabíem que aquella seria l’última activitat del Barcelona Novel·la Històrica d’enguany. Per sort, comptàvem amb la inestimable presència de Carme Riera i Blanca Bravo per parlar sobre els grans personatges de la història. Més concretament els protagonistes de les seves respectives novel·les “Les darreres paraules” (l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg (el cosí de Sissí l’emperadriu) i “La otra vida” (Santa Teresa de Jesús)

 

Però què les va motivar a escriure sobre ells? Carme Riera ja coneixia la figura de l’arxiduc, per exemple, quan havia anat de menuda a Mallorca a estiuejar a les terres del noble. Comissionar l’exposició “10 mirades a l’arxiduc Lluís Salvador" el 2015, però, va ser el punt d’inflexió que la va fer posar-se a escriure sobre ell. És més, Riera va finalitzar amb un to misteriós: “Una nit vaig sentir que l'arxiduc em parlava...” 

 

Segons Blanca Bravo, la seva també va ser una il·luminació (encara que tampoc ens en va voler donar gaires detalls perquè és la clau final del llibre ^.^). Seduïda pels texts de Teresa, el que en un principi havia començat com un article d’investigació, va acabar en la seva primera novel·la. Tot i així la documentació va seguir jugant un paper molt important: dibuixant esquemes geogràfics, saber qui vivia i on estava en aquella època en cada moment... Va resultar una tasca extenuant. “No en tenia ganes, però sabia que era necessari” explicava Blanca, sobretot per evitar inversemblances i incongruències. 

 

En canvi, Carme li agrada passar de mitjana més temps fent recerca que escrivint en la majoria dels seus llibres. “Sóc un ratolí de biblioteca i tinc molts quaderns amb notes” afirmava. La coherència i el rigor són crucials per ella i això significa investigar fins als detalls que semblen més insignificants a primera vista. Les dues escriptores van estar d’acord en que conèixer l’atmosfera és elemental per descriure una societat.

 

 

És per tot això que escriure sobre el passat no és pas flors i violes, i encara més... no tothom té èxit, com demostra el Premi Borni a les pífies en obres de narrativa històrica que presenta l’escriptor Màrius Serra al Born CCM cada any.

 

Per això Joan Carreras (també autor de novel·les amb vesant històric com “L'àguila negra”) va fer debatre a les convidades temes tan essencials com: abordar la veu dels personatges, les diferents dificultats entre posseir texts seus i haver de suposar el seu vocabulari, o fins a quin punt està permesa la ficció a la novel·la històrica. Està clar que els escriptors no poden canviar els fets, però sí versionar la seva interpretació mentre sigui versemblant “cosa que fem millor que els historiadors” va reivindicar Riera. ;-) Tot i així la polèmica sempre està llesta per aparèixer, i Blanca Bravo també la coneix de primera mà. Descriure Teresa d’una manera més humana li ha valgut com a opositors aquells que la tenen divinitzada.

 

 

Per acabar, Carreras els va preguntar què esperaven transmetre amb els seus llibres. Carme va confessar ser ambiciosa en aquest aspecte. “M’agradaria que els meus llibres canviessin els lectors de la mateixa manera que altres llibres m'han canviat a mi” Tots els presents vàrem estar d’acord en que al cap i a la fi el més important són els llibres que t'ajuden a veure el món des d'una altra perspectiva. Blanca també va explicar les seves ganes de jugar amb la curiositat del lector i animar-los a llegir els llibres que es mencionen a la seva novel·la.

 

A continuació vam cedir el torn als espectadors i em vaig animar a trencar el gel preguntant a les convidades quins consells donarien a aquelles persones que volguessin escriure novel·la històrica. Blanca va recomanar llegir molt sobre el gènere i sobretot no perdre la passió: “Si t’engresca la història, la recerca et resultarà menys feixuga”. Carme va estar totalment d’acord. 

 

Després d’aquest final immillorable pel festival de la novel·la històrica, va quedar clar que conèixer el passat ens ajuda a entendre el futur. Ja ho diu l’autor britànic Terry Pratchett: “Si no saps d’on véns no saps on ets, si no saps on ets no saps on vas, i si no saps on vas probablement vagis per mal camí” 

 

Gràcies a tots els historiadors i escriptors d’aquest país, per apropar-nos al bon camí. ;-)

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0