Percy Jackson i els Déus de l'Olimp: El lladre del llampec

Títol: Percy Jackson i els Déus de l’Olimp: El lladre del llampec

Llibre llegit en versió original: Percy Jackson and the Olympians: The Lightning Thief

Autor: Rick Riodan

Editorial: Disney Hyperion

Any d’edició: 2006

 

Sinopsis: Què passaria si un dia descobrissis que, en realitat, ets fill d’un déu grec i has de complir una missió secreta? Doncs això és el que li passa a Percy Jackson, que a partir d’aquell moment es disposa a viure les aventures més emocionants de la seva vida.

 

En Percy té dislèxia i dificultats per concentrar-se, o això és el que afirma la versió oficial, i ja l’han expulsat de sis escoles. Objecte de burles per inventar-se unes històries fantàstiques que ni ell mateix s’acaba d’empassar, un bon dia els déus de l’Olimp li revelen la veritat: en Percy és ni més ni menys que un semidéu, és a dir, el fill d’un déu i una mortal. I com a tal, haurà de descobrir qui ha robat el llampec de Zeus i així evitar que esclati una guerra entre els déus. Per complir aquesta missió comptarà amb l’ajuda dels seus amics: en Grover, un jove sàtir, i l’Annabeth, filla d’Atena. 

 

El lladre del llampec marca l’inici d’una apassionant sèrie d’aventures sobre un món secret: el món que els antics déus grecs han recreat al nostre voltant en ple segle XXI.

 

Ressenya

Abans que digueu res, sí, sóc conscient de que arribo un pèl tard a la festa, però amb els llibres ja se sap... val més tard que mai! Personalment, vaig començar a llegir Riordan arrel d’una de les seves últimes col·leccions (Magnus Chase) i m’ho vaig passar tan bé que vaig decidir remuntar-me als orígens de la seva fama.

 

Per començar, ja us aviso que veient la història amb ulls de fan de Magnus potser la meva opinió és una mica imparcial. Per exemple, he trobat a faltar la narració tan irònica i cínica de “L’espasa de l’estiu”. De totes maneres, a “El lladre del llampec” Riordan mostra els inicis d’una vis còmica que anirà desenvolupant en el futur. 

 

Percy és reconegut per Posidó com a fill seu
Percy és reconegut per Posidó com a fill seu

Tanmateix, el que es manté exactament igual a ambdós llibres és la quantitat d’aventures amb les que l’autor farceix les seves històries. Les creacions de Riordan ben bé podrien estar al TOP 10 de personatges més atrafegats de la literatura juvenil perquè gairebé mai tenen un respir i a cada capítol han de fer mans i mànigues per no morir... encara que alguns tinguin més sort que d’altres... d’acord, d’acord... stop spoilers de Magnus Chase! ;-D 

 

Parlant del semidéu Nòrdic... Ara que ja conec més detalls sobre les aventures d’en Percy he sigut capaç de desxifrar algunes picades d’ullet que Riordan amaga a “L’espasa de l’estiu” (encara que aquest darrer es pugui llegir de manera independent).

 

La narració de “El lladre del llampec” és lleugera i molt dinàmica, encara que al principi del llibre se m’ha fet estrany que la història trigués tant a arrencar i m’hauria agradat que el final fos més apoteòsic (potser em vaig veure influenciada pels records que tenia de la pel·lícula que se’n va fer el 2012. Per més informació: “Llibre vs. Pel·lícula: Percy Jackson i el lladre del llampec”)

 

En general, però, he devorat el llibre amb força rapidesa i he gaudit descobrint l’origen d’un heroi de la literatura juvenil que va camí de convertir-se en mite. 

 

Mx


P.D. Després de llegir la història d’en Percy vosaltres també penseu que podríeu ser un semidéu? Per saber de quina deïtat serieu fill@ no us perdeu aquest test: http://hbn.percyjacksonthemovie.com/es


Escribir comentario

Comentarios: 0