"Llegim Llull" a la Setmana del Llibre en Català 2016 (Crònica)


Si ahir era el dia de les biblioteques a la Setmana, avui em penso que es podia considerar el “Dia Llull” ! Pel matí no tan sols hi ha hagut una lectura de “Blanquerna” que s’ha allargat durant hores, sinó que a més a més per la tarda s’ha organitzat una tertúlia per parlar sobre com llegim Ramon Llull avui en dia.

 

La xerrada ha estat a càrrec de Joan Santanach (comissari de l’Any Llull 2016), Antònia Carré-Pons (catedràtica i escriptora) Roc  Casagran (professor i escriptor) i l’ha moderat la inimitable Laura Borràs (Directora de la Institució de les Lletres Catalanes). 

 

El cert és que aquesta tarda no hi havia cap altre lloc on volgués estar que no fos a primera fila de l’Escenari 1, a l’ombra, amb una airet deliciós que ens acaronava la pell i escoltant la presentació de tres propostes sobre Llull ben diferents però curioses a parts iguals (encara no em puc creure que una hora m’hagi passat tan tràpid!)

 

En primer lloc, l’antologia de Joan Santanach és una “mirada calidoscòpica” que acosta al lector a l’obra de Llull a través dels segles. Com ha dit Borràs, a l’hora de llegir i analitzar Llull “Tenim feina per a tres vides”, perquè comparada amb les 265 obres del teòleg mallorquí, la selecció curosa i de bon llegir de l’antologia “Llull x Llull” és tan sols “la punta de l’iceberg”. Tal i com l’ha descrit Santanach: “Aquesta és una proposta per mostrar fins a quin punt Llull és un magnífic escriptor”. Personalment, tinc moltes ganes de començar-la (cortesia de l’Avenç com a agraïment per haver participar a la gravació del booktrailer de “LlullxLlull”)!

 

D’altra banda, la novel·la d’Antònia Carré-Pons (“L’aspiradora de Ramon Llull”) és la “menys lul·liana de totes perquè no l’ha escrit Llull” reconeixia la seva autora entre els riures del públic. Encara que en el fons afegia que “a Llull no li hauria desagradat la idea! [...] M’he empescat la manera de fer empassar Llull a qui no li pugui interessar, colar la doctrina d’una manera passadora”, una estratègia no gaire dispar de la que Ramon Llull utilitzava en les seves pròpies obres! La història de Carré-Pons té lloc a l’actualitat i gira en part al voltant de Blanca, una creativa d’una agència de publicitat que rep l’encàrrec de dissenyar un spot de 30 segons sobre Ramon Llull per a totes les edats!! Jo ja tinc ganes de saber com s’ho farà! :O

 

Per últim, però no menys important, Roc Casagran ens ha portat una adaptació de “El llibre de les bèsties”, el qual durant molt de temps s’ha considerat un simple llibre de faules infantil, però que reflecteix -a través de faules explicades per animals- tots els vicis humans i tics per assolir el poder. Casagran ha reconegut que quan el va descobrir per primer cop a l’institut no li va agradar gens (el vocable català medieval no va ser gaire encoratjador!) i per això ha decidit crear una versió que es pugui llegir sense ni un sol peu de pàgina! Uau, això ha de tenir mèrit per força!

 

En fi, ja ho veieu, com ha dit Laura Borràs, amb aquestes propostes tan interessants “Després de l’Any Llull ja no podreu dir allò de 'Por Llull no me viene nada' !" ^.^

  

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0