Per entre els dies. Antologia poètica

Títol: Per entre els dies. Antologia poètica

Autor: Marin Sorescu

Traductors: Corina Oproae | Xavier Montoliu

Editorial: Lleonard Muntaner

Any d’edició: Febrer 2013

Any de la 2ª edició: Març 2016 

 

Sinopsis: "Marin Sorescu és, fet i fet, un escriptor amb una habilitat molt personal al qual el lector arriba amb facilitat, sense gaires entrebancs, però en la lectura del qual queda empantanegat per la força inesperada del sentit que se´ns ofereix i que se´ns amaga -com en un joc de mans en què el mag ens ensenya un truc determinat només per distreure´ns i mentrestant engalipar-nos amb una nova meravella que mai no sabrem d´on ha sortit, com s´ha produït."

 

Del pròleg de Francesc Parcerisas

 

Ressenya

Miraré l’herba

fins que em llicenciï

en herba.

 

Miraré els núvols

fins que em donin el títol

de doctor en núvols.

 

Passaré pel costat del fum

fins que el fum, avergonyit,

esdevingui de nou flama

com al principi.

 

Passaré pel costat de totes les coses

fins que totes les coses

em coneguin.

  

Els versos del poema “Perseverança” descriuen a la perfecció els esforços incansables de la meva amiga Pingu (www.elpinguinolector.blogspot.com) per encomanar a tantes persones com fos possible el seu amor per les obres de Marin Sorescu. Una perseverança que ha donat els seus fruits, perquè aquí em teniu, ressenyant l’antologia poètica “Per entre els dies” traduïda al català per Corina OproaeXavier Montoliu Pauli.

 

“I qui redimonis és Marin Sorescu?” molts de vosaltres us estareu preguntant. Nascut el 1936 fou un intel·lectual romanès que va triomfar com a poeta, pintor, crític, dramaturg i activista cultural entre d’altres coses. Si voleu endinsar-vos més en la seva vida, no us perdeu el pròleg de Francesc Parcerisas. 

 

Tot i que no hi ha res millor que llegir poesia en el seu idioma original (el mateix Sorescu coneixia de primera mà les dificultats de la traducció) m’ha agradat poder descobrir-lo en català, per molt estrambòtiques que puguin semblar les seves paraules de bon començament. Com diu Parcerisas: “La paradoxa de Sorescu és convertir allò que és accidental, allò que pot semblar fins i tot còmicament absurd en una experiència poètica inconfusible, commovedora.”

 

Però per sobre de tot em quedo amb la crítica social atemporal que transmeten els seus poemes -directes i profunds- i el cinisme de Sorescu, qui no té pels a la llengua a l’hora de plasmar la realitat (quelcom que m’ha recordat al meu autor preferit, Terry Pratchett). Toca tots els temes que us pugueu imaginar: religió, patriotisme, cultura popular, amor, societat, mort, art (la llista és molt llarga!) 

 

Doneu-li una oportunitat, no endebades ha arribat a la seva segona edició en català i ha guanyat diversos premis! Quan acabeu de llegir els seus versos us donaran en què pensar, i cada vegada que els retrobeu n’anireu descobrint més facetes i detalls que abans potser havíeu passat per alt.

  

Tot seguit us deixo alguns dels meus fragments preferits:

 

_____A la pissarra____

Cada vegada que surto a la pissarra

contesto malament

totes les preguntes.

 

-Com vas d’història?

Em demana el professor.

-Malament, molt malament,

just acabo de signar una pau duradora

amb els turcs.

[...]

 

_______Precipici______

Déu és sord,

i quan em cal dir-li alguna cosa,

ho escric en un full de paper.

Així es procedeix

amb tots els sords.

 

Però a mi no m’entén la lletra

i quan el veig gratant-se l’aurèola,

davant d’una conjunció,

penso que seria molt més fàcil

dir-li-ho cridant a l’orella.

[...]

 

 

_________Menú________

Al matí, una llesca fina de vida

amb mantega.

[...]

 

A la nit, no som de cuinar.

 

Fem un mos,

sigui d’estrella amb poca mel,

sigui una mica, si no s’ha acabat,

de felicitat –que, de fet, guardem

per als diumenges-

 i qualsevol altra cosa que passa.

 

_____La malaltia______

 

[...] 

 

He pres medecines per no res,

he odiat i he estimat, he après a llegir

i fins i tot he llegit alguns llibres,

he parlat amb la gent i he pensat,

he estat bo i he estat bell...

 

Tot això no ha tingut cap efecte, doctor,

i hi he esmerçat un munt d’anys.

Crec que vaig emmalaltir de mort,

un dia, 

quan vaig néixer.

 

_________Visió_________

 Els carrers estaven plens de peces de roba

que feien la seva.

 [...] 

 

Una cartera important, ministerial,

flirtejava des de feia mitja hora

amb una bossa de pell de serp,

i li deia del dret

i del revés

tot de paraules sobre el temps.

 

Per la línia de troleibusos

circulaven les planxes.

 

I jo cercava els homes.

Sabia que havien de ser-hi,

fos a la butxaca de l’armilla,

fos davant  o darrere de les peces,

agafats amb pinces.

 


________Escacs________

Jo moc un dia blanc,

ell mou un dia negre.

Jo avanço amb un somni,

ell se me l’endú a la guerra.

Ell m’ataca els pulmons,

jo m’ho rumio un any a l’hospital,

faig una jugada brillant

i li guanyo un dia negre.

[...]

M’encenc una cigarreta

 

i continuo la partida.

______Paper carbó____

[...]

 

Tan sols de la meva ànima

no en sé res,

l’ànima que se m’escapa sempre

per entre els dies,

com una pastilla de sabó

 

al bany.



Quin us ha agradat més de la meva selecció? En trobeu a faltar algun? No us oblideu de deixar la vostra opinió als comentaris!


Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    xavier montoliu pauli (martes, 30 agosto 2016 16:28)

    gràcies, Mixa!!!! Que bé que t'hagi agradat en Sorescu... i també que te'l recomanés el pingüino lector! VISCA! Ja ho he penjat a la pàgina de FB de la traducció: https://www.facebook.com/PerEntreElsDies/?fref=ts

  • #2

    Mixa (martes, 30 agosto 2016 17:03)

    Uau! Moltes gràcies! Per a mi sempre és un plaer descobrir nous autors (sobretot en tan bona companyia!)

    Una forta abraçada!

    Mx