L'últim hivern de Ramon Llull

Títol: L’últim hivern de Ramon Llull

Autor: Francesc Puigpelat

Editorial: Proa

Any d’edicició: 2004

  

Sinopsis: “He vingut a Tunis per morir-hi”, va dir Ramon Llull al port de la ciutat. Era una tarda de finals del 1315, tèbia i serena, inundada de llum lívida. Ramon Llull, també conegut amb el nom de Ramon lo Foll o Doctor Il·luminat, desembarcava a Tunis. Era el seu darrer viatge. Abans, però, l’ancià de 83 anys mira enrere i fa un retorn al passat en què reviu antics amors, recorda fills perduts, pateix la dolçor de la melangia, escriu poesies, insinua misteris, revela enigmes i s’arrisca com un aventurer. L’últim hivern de Ramon Llull és, a més d’una sòlida novel·la històrica, un relat intrigant que reconstrueix una vida  alhora agitada i serena: els tempestuosos clarobscurs d’un personatge fonamental en la cultura catalana i europea.

 

Ressenya

Una tarda de principis de Juny vaig decidir entrar a la Biblioteca Miquel Llongueras de les Corts per donar una ullada a les novetats. En realitat no tenia cap intenció d’agafar un llibre en préstec, però la màgia de les biblioteques sempre acaba apropant-te a lectures irresistibles.

 

Tot just havia entrat a la secció de novel·les quan em va cridar l’atenció un llibre apartat de la resta. El seu títol era “L’últim hivern de Ramon Llull”. En quan el vaig veure se’m va encendre una llumeta: ja feia mesos que en honor a l’Any Lull 2016 (que commemora el seu 700 aniversari) tenia ganes de descobrir més coses del gran teòleg, escriptor i poeta mallorquí.  

 

La segona cosa que em va cridar l’atenció fou l’autor: Francesc Puigpelat (autor de “Romeu i Julieta: segona part”). Quan vaig començar a fullejar el llibre, vaig pensar que era just el que estava buscant! Una novel·la de ficció basada en fets reals que m’ajudaria a conèixer millor la vida i obra de Ramon Llull.

 

En efecte, el vaig devorar en pocs dies i vaig gaudir moltíssim de la lectura. La narració em va semblar poètica sense arribar a ser massa enrevessada. El misteri que envolta Llull em va captivar des del principi i les diferents trames i intrigues sense resoldre que conflueixen en la novel·la no em van deixar parar de llegir fins al final.

  

D’altra banda m’ha agradat com l’autor ens fa reflexionar sobre la vida, la religió, el destí, l’amor, l’odi… Tot plegat regat amb precioses faules, moralitats, poemes i al·lusions a l’obra de Llull. 

 

 p.232Un poeta, va pensar, de debò sóc un poeta? Potser sí, perquè no he fet altra cosa que lluitar per quimeres i, què és la poesia sinó exaltació (tossuda, indòmita, i exhuberant) d’allò que és impossible? Teixir faules, bastir somnis, aixecar metàfores i metàfores sobre altres metàfores, paraules sobre paraules que al final, tanmateix (malgrat la febre, i la solitud, i el deliri), acaben tenint una rara relació amb la realitat: és perquè també la realitat és la poesia de Déu, el somni de Déu, la quimera de Déu, la metàfora amb què Ell explica (perquè l’entenguin) i s’explica (per entendre’s). Per això, va pensar, l’única cosa que val al món és la poesia.”

 

 

Segons explica Puigpelat a l’epíleg, va fer actuar i pensar al personatge de Ramon Llull segons tots els tractats que s’han escrit sobre ell i les idees que defensava. Per a mi, aconsegueix que la imatge en un quadre que tenim de Llull cobri vida i profunditat. I el més important: el despulla de tota la grandesa que el rodeja per mostrar-nos el més important: la seva humanitat.

 

 

Mx


Si voleu descobrir més coses sobre l’Any Ramon Llull i totes les activitats i projectes engegats en el seu nom, visiteu la pàgina web oficial...

 

http://anyllull.cat/

 

Ah! I no us perdeu la nova antologia sobre Ramon Llull (Llull x Llull) que l’editorial L’Avenç es prepara per publicar al Setembre! Avui uns quants afortunats en gravarem el booktrailer a l’estació de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya!


Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Isamisterio (martes, 28 junio 2016 22:21)

    Me ha gustado mucho esta reseña. Desde que llegué a Cataluña he visto muchas cosas relacionadas con Ramon Llull pero no sabía quien era realmente y no tenía tanto interés en buscarlo, pero con esta reseña me has abierto mi vena curiosa y además tu manera de redactar y narrar me ha provocado unas ganas inmensas de leerlo y saber más sobre este autor. Por reseñas así de buenas conocemos libros y autores que jamás habríamos pensado conocer.

  • #2

    Mixa (miércoles, 29 junio 2016 10:23)

    Me n’alegro moltíssim que t’hagi agradat, Isabella!! Mil gràcies pel teu comentari! Si t’animes a llegir el llibre o alguna de les obres de Llull no dubtis a dir-nos què t’ha semblat! ^^

    Una forta abraçada!

    Mx