Entre el passat 24 i 29 de Maig ha tingut lloc la Setmana de la Cultura Prohibida 2016 al Born CCM (Centre de Cultura i Memòria), un punt de trobada que -com afirmava el diari Nació Digital- “es consolida, així, com una cita anual i indefugible per reflexionar sobre les prohibicions del passat i actuals. Prohibicions i censures aplicades a totes les formes culturals i artístiques (llibres, música, cinema, espectacles) i que seran motiu d'una programació diversa i extensa, amb trobades i debats públics amb autors, creadors, periodistes i altres professionals de tots els àmbits culturals." CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT
Personalment, des de que me’n vaig assabentar a través del gran enrenou que ha despertat a les xarxes socials, tenia moltes ganes de passar a donar-hi una ullada. Així doncs quin millor dia per anar-hi que el dissabte 28 a la inauguració del Mercat dels Llibres Prohibits! CENSURAT- Amb aquest nom tan temptador qui s'ho perdria? -CENSURAT De totes maneres us puc ben assegurar que poc m’esperava el matí tan interessant que viuria.
CENSURAT- CENSURAT-CENSURAT CENSURAT -CENSURAT-CENSURAT Només arribar a la plaça Comercial em va il·lusionar retrobar-me amb Beatriu Castelló, una de les presentadores de la “Trobada de Joves Bloggers i Booktubers” a la Setmana del Llibre en Català 2015. En aquesta ocasió era l’encarregada d’animar als vianants a aportar frases sobre el que mai ens haurien de prohibir per tal d’omplir el gran Llibre de l’Anticensura. Quina bona pensada i quines contestacions més enginyoses que va rebre! CENSURAT- No us perdeu aquest article al diari digital Núvol.com de Eugènia Güell "Que no ens censurin el temps" -CENSURAT Des de la censura de somriures fins a la de videojocs i contes, passant pels propis somnis o els sentiments. Mentre pensava en la meva frase sentia com gent de totes les edats aportava el seu granet de sorra a la muntanya de l’intocable.
Però el més emocionant per a mi encara no havia començat! Després de donar una volta per les instal·lacions del Born CCM vaig ser convidada per una de les organitzadores a assistir a un dels diàlegs sobre censura organitzats aquell dia: “Els editors i els llibres prohibits” amb Aniol Rafel (fundador d’edicions Periscopi el 2012) i Maria Bohigas (la tercera generació d'editors des de la creació de Club Editor).CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT
El presentador, Lluis Agustí introduïa la xerrada “de cara no tan sols a la relació amb la censura dels anys 50, 60 o 70 (que d’anècdotes en podríem tenir moltes) sinó també amb els anys més recents.” i donà les gràcies als ponents per participar.
CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT“Jo alguns dels vostres llibres gairebé els he llegit de genolls.” afirmava entre els riures dels editors. “Les obres de Club Editor i les de Periscopi són molt sovint un cop de puny literari a l’estómac. És allò que el lector realment espera d’una editorial: que no ens venguin xiclet.”
Un cop fetes les presentacions, Maria Bohigas encetà el debat amb algunes reflexions d’allò més interessants sobre una base que segons ella no tenim prou present quan pensem en la nostra literatura, sigui catalana o castellana, i és que entre el 39 i el 77 s’escriu sota censura. CENSURAT- Sabies que inclús Cervantes fou censurat en la seva època? La Biblioteca Nacional de Catalunya mostra els seus secrets per la Setmana de la Cultura Prohibida -CENSURAT
“I és una gran llàstima perquè el fenomen de la censura és absolutament apassionant per reflexionar sobre fenomen de l’escriptura [...] i què passa quan es produeix sota censura”.
Segons Bohigas, el que ha anat constatant a partir del treball editorial és que els cementiris d’autors oblidats i exclosos estan plens de texts meravellosos vigents i comunicatius. A l’hora d’editar-los, però, hi ha dos camins a seguir: per un cantó hi ha la opció de reeditar l’última edició impresa (decisió que s'ha pres durant molts anys per falta de consciència) i l’altre consisteix en investigar una mica la seva història per assegurar-se que l’edició que es va a imprimir és la més adequada. I això segons Bohigas consisteix en diversos passos, un d’ells “és anar a un lloc que és fascinant: “El Archivo de la Administración” a Alcalá de Henares, CENSURAT- XD XD XD XD XD XD XD -CENSURAT on hi ha una senyora darrera d’un taulell que té una d’aquestes gorres amb visera de sol amb la bandera espanyola, i allà pots consultar tot el fons literari produït en aquelles dates”
Això era degut a que a l’època no podies imprimir sense tenir el permís de censura i tot i que que més endavant la censura figuraria com a voluntària, si no tenies el permís et podien retirar el llibre.CENSURAT- Quina injustícia! Us ho podeu creure? -CENSURAT
“Per tant s’enviava un original i s’obria un expedient. Aquests expedients s’han conservat, estan disponibles i qualsevol que vol pot anar a consultar-los.”
Resumint, el que Maria Bohigas acabà descobrint és que l’acció del censor fou puntual i en el fons sense gaire importància: retallava mecànicament paraulotes, escenes excessivament procaces en matèria sexual o la paraula feixisme aplicada a Franco a partir de l’any 47.
Però què li passa a l’escriptor que escriu sota censura?
“Escriure sota censura significa que en primer lloc escrius pel censor, [...] I aquí hi ha tot un procés de interiorització que també es produeix en el lector.”
CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURATCENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT
CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT I és que quan el lector entra en una societat de prohibicions, les seves pors es poden acabar convertint en territoris on als censors ja no els cal actuar.
“Són temes que espanten, són temes en els que és preferible no anar a parar per una qüestió d’integritat, per un qüestió de conservadorisme, i és un tema molt sensible.”
CENSURAT-CENSURAT-CENSURATD’altra banda, Aniol Rafel aprofità per explicar les seves pròpies experiències referents a aquest tema:
“Periscopi té tres anys i mig, no tenim l’experiència que pot tenir Club Editor i en el cas dels autors catalans que hem publicat no hem fet aquest exercici de recuperació que sí heu fet a Club, i per tant no hem hagut d’anar a visitar aquesta senyora a Alcalá de Henares.” CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT
Però sí que afirmava haver tingut contacte amb obres censurades a països estrangers i haver viscut la lluita interna de l’autor.
A continuació ens explicà una de les meves anècdotes preferides de la xerrada: resulta que quan Umberto Eco va anar a Hongria es va adonar que “El nom de la rosa” tenia 20 pàgines censurades sense cap criteri aparent. El va sorprendre que fossin aquelles en concret i no d’altres i quan es va posar a investigar va descobrir que el censor decidí que havia de fer la seva feina i treure algunes pàgines aleatòriament per justificar que l’obra havia passat per la censura.
CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURATCENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURATCENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURATCENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT
A més a més, Aniol Rafel va voler reflexionar sobre els diferents tipus de censura que existeixen: la institucional, l’autocensura i la que apliquen les mateixes editorials a l’hora de publicar uns determinats títols. “No estem prohibint que una determinada obra es publiqui, però sí que estem fent que les possibilitats que arribi a un públic no gaire literari no siguin molt altes”
Respecte aquest darrer punt, Bohigas estava en desacord amb l’utilització de la paraula censura per temes que no tenen a veure amb les imposicions del poder.
“És a dir: l’exili és una condició que consisteix en haver d’anar-se’n perquè no et deixen viure on vivies. No és metafòric, no hi ha exili interior, és una xorrada. El genocidi cultural no existeix, a la gent la mates o no la mates, si no la mates no és un genocidi.” CENSURAT- Esteu d'acord amb la senyora Bohigas? -CENSURAT
De tota manera coincidia en que una bona pregunta seria descobrir fins a quin punt la sobreproducció editorial a Espanya va en el mateix sentit que la censura en el temps del franquisme.
CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT“Un dels efectes que produeix la censura a la llarga és aconseguir que el públic ja no vulgui allò que se li prohibeix.”
Un dels casos que segons Bohigas deriva d’aquesta mentalitat és la por dels llibreters a recomanar llibres sobre històries tristes que consideren que a la gent no li agradaran.
“És a dir flors i violes, literatura innòcua...CENSURAT- I vosaltres? Preferiu els finals feliços o sou lectors sense por? -CENSURAT Sobretot que no parli d’aquelles coses en que les persones aïllades poden sentir-se col·lectivament identificades.”
A partir d’aquí es posaren sobre la taula una pila d’anècdotes per il·lustrar temes com ara:
- La por de la censura d’estil i contingut que encara condiciona les primeres reaccions de les editorials.
- Casos en que els autors consideren la possible censura de les seves novel·les a certs països com un valor afegit.
- En quina mesura quelcom ofensiu és necessari.
Però no tan sols vàrem sentir a parlar de la censura sobre els temes més dolorosos de la nostra història, sinó també, entre d’altres, de la censura a l’hora d’explicar la quotidianitat de determinades societats.CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT
Rafel posava per exemple una autora russa les obres de la qual no només havien estat censurades sinó directament prohibides perquè en elles no hi havia ni optimisme ni entusiasme, que eren valors fonamentals de la literatura soviètica, i per tant oferien un visió massa dura i depriment de la realitat. És a dir, descrivien massa bé la misèria i la sordidesa de la Unió Soviètica.
A la qual cosa Bohigas contestà afirmant que en aquest sentit la censura russa havia sigut molt més intel·ligent que la de la península,CENSURAT- I no tan sols a la literatura! Us sona el nom de "Mogambo"? Descobriu la ficada de pota de la censura franquista -CENSURAT on el informes dels censors titllaven els autors de desequilibrats mentals molt deprimits i avorrits.
“No, el que és depriment i avorrit no és l’autor ni el personatge... és el país! i d’això no se n’adonen. [...] CENSURAT- Perdoneu, però algú ho havia de dir! -CENSURAT I en aquest sentit es pot dir que probablement el censor al franquisme va tenir molta més força de penetració en el medi editorial i en el públic que no pas en els autors.”
Segons ella, els autors es prenien moltes llibertats i havien desenvolupat diverses tàctiques per fer “pam i pipa” als censors, com per exemple, tornar a escriure escenes censurades perquè el traductor i l’editor les canviessin de lloc en les següents edicions doncs sabien que els censors no es tornarien a llegir tota la novel·la. CENSURAT- Quina anècdota més còmica! A tots els presents se'ns va escapar el riure! -CENSURAT
Però no us penseu que només vam sentir a parlar de la censura a les novel·les, sinó també -entre molts d'altres- a la crítica literària de les institucions acadèmiques catalanes, que tot i haver-se-les amb el règim franquista no van poder evitar actuar també com a censors sobre la cultura catalana: de manera sectària, mecànica i prohibitiva. “I aquí és on hi ha aquesta mena de contagi fascinant i molt fotut perquè té molta continuïtat.” sentenciava Bohigas.CENSURAT- Creieu que és molt difícil actuar amb llibertat quan s'ha viscut sempre sota censura com insinuava Bohigas? -CENSURAT
Per acabar, en el torn de preguntes em vaig animar a demanar als ponents quins llibres ens recomanarien als joves lectors sobre la censura o que haguessin patit censura. Entre els títols que tan Rafel com Bohigas van estar d’acord en mencionar, apareixen el volum de cartes entre Joan Sales i Mercè Rodoreda i... “Els vençuts” de Xavier Benguerel.
"Indispensable.” reiterava Maria Bohigues. “Un gran llibre i jo crec que l’únic examen de consciència seriós que s’ha fet a Catalunya sobre les relacions entre els intel·lectuals i el poder. És una meravella. I a més és un llibre escrit per un personatge de qui no t’hauries esperat mai que fes aquesta obra. I encara ningú se n’ha adonat. Vull dir que no es tracta com la xurriacada que és.”
Com us podeu imaginar, el primer que vaig fer en sortir del centre fou dirigir-me a una de les casetes i buscar “Els vençuts”. CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT CENSURAT-CENSURAT-CENSURAT Per causalitats del destí tan sols els quedava un exemplar, així que no m’ho vaig pensar dos vegades i vaig marxar amb ell sota el braç, just quan el sol feia acte de presència per il·luminar amb els seus rajos les grans pàgines de fusta del Llibre de l’Anticensura, ara ja plenes de dibuixos i frases ben variades, entre elles una que deia:
“Mai ens podran censurar les ganes de canviar el món”
I estava firmada per una tal...
Mixa CENSURAT- Moltes gràcies a tots els organitzadors de la Setmana! Va ser una experiència d'allò més enriquidora que tinc moltes ganes de repetir! -CENSURAT
P.S. Si us heu quedat amb ganes de més, no oblideu que l’exposició “Vibracions prohibides” (que presenta portades de discos que van ser objecte de censura, i ens mostra els dissenys originals internacionals i les versions censurades que es van editar a Espanya) seguirà oberta fins al 28 d’agost a El Born CCM.
P.S.2 Heu descobert tos els missatges ocults sota censura del post? Què en penseu? Deixeu la vostra opinió als comentaris! ;-)
Write a comment