Plutó

Títol: Plutó

Autora: J.R. Palacio

Editorial: La Campana

Any d’edició: 2015

 

Sinopsis:

Més de quatre milions de persones han llegit Wonder i s’han enamorat de l’Auggie Pullman. Si amb El capítol del Julian ja us vam oferir una nova visió de la mateixa història, ara us obrim una finestra des d’on podreu veure com era la vida de l’Auggie abans d’anar a escola. I és que Plutó ens ho explica des del punt de vista del Christopher, l’amic de tota la vida de l’Auggie.

  

Eren molt amics des de petits, fins que el Christopher es va mudar a una altra ciutat amb la seva família. Fins aleshores havia fet costat a l’Auggie cada cop que s’havia d’operar o que passava algun tràngol. Hi era sempre, tant en els mals moments com en els bons –com quan feien maratons de Star Wars o somiaven que viatjaven junts a Plutó–. Alternant salts enrere cap a la infantesa amb el relat d’un dia del present especialment dur per al Christopher, Plutó explica la història de dos nois que, després d’haver-se anat distanciant, s’adonen que, pels bons amics, val la pena fer un petit esforç extra.

 

Ressenya

Com alguns sabreu, sóc una gran enamorada i defensora de “Wonder” (R.J. Palacio), i guardo molt bons records de la Lectura Compartida que en vaig moderar al Què Llegeixes fa un parell d’anys. Per això em vaig emocionar quan va sortir “El capítol del Julian”, una petita continuació de Wonder explicada des del punt de vista d’en Julian (el “dolent de la pel·lícula” que resulta no ser-ho tant) i també per aquest motiu vaig córrer a demanar per Nadal la segona de les tres seqüeles publicades per R.J. Palacio, “Plutó”.

 

Tot i que en un principi la lectura no em va impactar tant com la història d’en Julian, he de reconèixer que al final el punt de vista d’en Christopher (l’amic de l’Auggie des de la infantesa) m’ha semblat força necessari, o millor dit... Important. A “Wonder” el personatge d’en Christopher sempre és força llunyà, i gairebé només apareix en flashbacks. A “Plutó” és l’August el que queda en segon terme i coneixem la vida del seu amic. Com que no us vull fer cap spoiler sobre la trama em limitaré a comentar les qualitats i missatges que s’amaguen dins les seves pàgines.

 

 Com bé diu la sinopsis, “Plutó” es centra en l’amistat. O més aviat en tots els obstacles que a vegades s’han de travessar en una relació, perquè ser amic d’algú a les bones és molt fàcil, però ser-ho a les madures és el que fa que l’amistat sigui quelcom tan poderós. 

 

I com s’aprèn a ser un bon amic de veritat? A vegades el més important és saber sacrificant-se pels demés encara que hi hagi certes coses que en realitat no voldríem fer. I no només amb els amics! Cada vegada hi ha menys gent que coneix el que significa comprometre’s de veritat, ser lleial amb les teves responsabilitats i no deixar a l’estacada els que et necessiten, i a través d’en Christopher reflexionarem sobre la lluita interna que això provoca.

 

Per un altre cantó, hi ha escenes del llibre sobre l’empatia que m’han fet un nus a la gola mentre les llegia... cada vegada que recordo el capítol de “La visita a l’hospital” m’emociono de valent! I és que una vegada més, Palacio sap com fer que els lectors tinguin el cor a la mà des de que comença la lectura fins que acaba. Gràcies a aquesta mena de llibres tan de bo nosaltres també aprenguem a escriure punts i aparts tan meravellosos per seguir amb les nostres vides.

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0