Clàssics moderns

Títol: Clàssics moderns

Autora: Laura Borràs

Editorial: Ara Llibres

Any d’edició: 2013

 

Sinopsis:

A Clàssics moderns, Laura Borràs ens transmet la seva passió per la lectura. Amb les seves paraules plenes d’entusiasme i convenciment, tornem a autors com Kafka, Sòfocles, Anna Akhmàtova, Maria-Mercè Marçal, Stendhal, Balzac i tants d’altres. Autors i obres que podem considerar sense por a equivocar-nos com a clàssics moderns: textos excepcionals, complexos, que encara amaguen secrets, que ens interpel·len, que es dirigeixen a la nostra essència més íntima i que constitueixen un espai privilegiat de reflexió sobre la condició humana. Meravelles de la literatura, sense cap dubte. Obres que han sobreviscut a l’oblit perquè han estat llegides continuadament al llarg dels anys.

 

I Clàssics moderns és una invitació a seguir-ho fent.

 

Ressenya

La veritat és que ja fa temps que tenia ganes de llegir alguna obra de la Directora de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) Laura Borràs, i gràcies al xec regal en llibres que vaig guanyar amb el concurs #LaMevaBiblioteca no em vaig poder resistir a fer-me amb “Clàssics moderns”. Que si he gaudit de la lectura? Moltíssim més del que m’hauria pogut arribar a imaginar!


He reflexionat sobre literatura, he descobert un munt de curiositats sobre música (que inclús com a estudiant de la matèria desconeixia), he aprés noves cites i poemes, he fet un viatge pel món de l’art, he contrastat opinions, he aprofundit en fets molt interessants sobre autors, m’he emocionat amb històries de dones sense nom, he viatjat en el temps, m’he remuntat als inicis de la filosofia i m’he abocat a la forja de la creació de civilitzacions i mites, però per sobre de tot he pogut contemplar un pedaç pur de l’ànima de Borràs, com la que posa en totes les coses que fa. 


I precisament per tot això no podria descriure-la de cap altra manera de com ho fa ella mateixa:


p.49 “Per a mi fer, fer de professora de literatura, com escriure aquest llibres, és, sempre, fer de Xahrazad. Estic convençuda que cada conte, cada història, cada text necessita la seva, i aquesta hauria de ser la missió de professors i crítics: fer de mediadors entre els estudiants, els públic, i els textos. Heus aquí el que he intentat fer sempre: aspirar a ser Xahrazad, a viure i aprendre de la vida i, alhora, jugar a enganyar la mort tot explicant històries, tot llegint-les.”


Per a mi, certament Borràs s’ha convertit en la Xahrazad catalana, una de les poques persones capaces de submergir-se infinites vegades en els clàssics, per llavors apropar-los a la gent i transmetre tot el seu significat amb una claredat increïble. Si els clàssics són importants, jo crec que encara ho és més poder comptar amb persones així, que fan de la lectura un art encara més màgic.


En fi, si d’entre les desenes d’anotacions que he pres sobre “Clàssics moderns” m’hagués de quedar solament amb una que representés l’esperit del llibre, aquesta seria l’últim paràgraf de la primera part, doncs trobo que les seves paraules ben bé podrien simbolitzar l’himne de tots els lectors del món:


“Per què cal llegir els clàssics? Cal llegir per plaer, per aprendre, pes desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir, sempre. Perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà i sempre!”


Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0