Crida 72 - <<Nit>> - "Qui sóc?"

M’han batejat amb molts noms. De fet, tothom que em veu per primer cop s’imagina el que més em deu escaure i ja sempre m’anomenen així. A mi no em fa res, però fins ara gairebé ningú s’ha armat de valor per preguntar-me com em dic de veritat. Potser sóc tots aquests noms alhora. M’agrada pensar que les paraules són recipients sense fons que omplim amb els nostres sentiments, i no hi ha regal més bonic que una paraula que signifiqui el reflex de la teva ànima vist pels ulls de la gent que t’aprecia. Tot i que no és gaire fàcil conviure amb mi. Sempre li dono voltes a tot, canvio la meva imatge cada dos per tres, tinc un humor irritable i no puc evitar comportar-me de forma distant amb els que em rodegen. Aquells que em veuen amb bons ulls diuen que brillo amb llum pròpia, encara que qui em coneix de veritat sap que no és del tot així, però tothom és conscient de que no em deixo eclipsar amb facilitat. M’agrada tenir el control de certs aspectes de la meva vida, no ho puc evitar. De vegades sóc com un imant capaç de canviar les marees. Sí, es podria dir que tinc moltes facetes.


Per un altre cantó, si tingués que remarcar quelcom del meu aspecte seria que tota persona que se m’ha trobat en algun moment de la seva vida ha tingut que aixecar la vista per mirar-me (encara que no sóc tan enorme com d’altres que conec). Però amb falsa modèstia sí que diré que sóc formosa i sempre he acabat convertint-me en la musa d’algú. He inspirat cançons, contes i força quadres. De fet, recordo una temporada en especial en la que un munt de gent es vantava d’haver sigut el primer en conquerir-me. És clar que hi va haver moltes versions i tothom es discutia el mèrit i titllava a la resta de mentiders. Personalment em va semblar tan patètic que no faré cap comentari al respecte, doncs penso que represento més que un tros de roca al que clavar una bandera. No per res sóc la vostra Lluna, donzella de la nit.


Mx


Llegiu-lo a "VullEscriure.Cat"



Escribir comentario

Comentarios: 0