Títol: Criatures extraodinàries
Autora: Tracy Chevalier
Editorial: La Magrana
Any d'edició: 2010
Sinopsis:
Des del moment que li va caure un llamp al damunt essent bebè, la Mary Anning va quedar marcada pel destí. Som a començaments del segle XIX. La Mary descobreix, en uns penya-segats prop de casa seva, una sèrie de fòssils de dinousaure desconeguts fins llavors, i de forma un tant casual encén el món científic tot posant en qüestió les idees sobre la creació del món i estimulant el debat sobre els nostres orígens. Però en un camp dominat pels homes, la Mary aviat es veu reduïda a un paper secundari i ha de fer front als prejudicis de la comunitat acadèmica, als xafardeigs malintencionats dels veïns i a les agrors d'un amor prohibit. Fins i tot la natura li és adversa, sembla que la persegueixi el mal temps, glaçades, tempestes i despreniments de terra.
crítica
Fa poc vaig descobrir l’autora americana Tracy Chevalier a través del seu best-seller “La jove de la perla” i no he pogut resistir-me a provar sort amb un altre dels seus llibres, aquest cop sobre la vida de dos dones pioneres de l’arqueologia a principis del segle XIX com són Mary Anning i Elisabeth Philpot. El cert és que la varietat tan diferent de trames de l’autora em va deixar sense paraules igual que els fòssils que investiguen les protagonistes en aquesta història.
Tot i que no he gaudit tant amb aquesta novel·la com amb l’anterior, de nou es tracta d’una obra captivadora que et deixa amb un regust agredolç als llavis difícil de descriure. A més a més, en aquest cas m’ha sorprès la quantitat de coses que he après sobre l’evolució de l’estudi de l’arqueologia i la frustrant lluita silenciosa de les dones per fer-se lloc en el món. Encara em costa de creure que abans els erudits es pensessin que el món tan sols tenia 4.000 anys d’antiguitat i que els dinosaures eren cocodrils de pedra! La quantitat de teories i idees enfrontades amb la religió que van començar a sorgir des de la major descoberta de fòssils és impressionant... I pensar en tot el mèrit que amb prou feines es va reconèixer de dones com les protagonistes!
Per un altre cantó l’estil narratiu m’ha tornat a sorprendre –lleuger i original-. En especial m’encanta l’habilitat de l’autora de plasmar tan bé els personatges, aquest cop reflectint la seva personalitat a través d’un costum d’una de les protagonistes: descobrir quin és el tret més distintiu d’aquella persona, aquell amb el que s’expressen més, amb el que “dominen”... Els ulls, les mans, els cabells... Amb què creieu que domineu vosaltres?
Personalment el recomano a tots aquells que busquin una lectura diferent i curiosa que us captivarà des de la primera pàgina.
Mx
Write a comment