Wolfgang. El secret del pare

Any d’edició: 2019

Sinopsis: Wolfgang té 13 anys i fa temps que viu amb el seu pare. Tot sembla que va bé –o aparentment bé– fins que a casa comencen a passar coses estranyes. Les trucades del pare a hores intempestives li indiquen que hi ha algú altre a la seva vida (una dona). D’altra banda, l’àvia es mostra reticent a acceptar el pare i amaga unes cartes i uns documents que en cap moment vol ensenyar al nen.

Tots aquests avisos fan que el Wolfgang comenci a interessar-se per la vida del pare (en concret pel seu passat), a qui s’adona que no coneix gens...

ressenya

Aquest mes de gener hem llegit “Wolfgang, el secret del pare” al Club1214 (el club de lectura juvenil que modero a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels) i... ha sigut un èxit!!!

Fins i tot aquells joves no gaire lectors han quedat atrapats per la història, i n’hi ha que inclús s’han sentit tan identificats amb la trama que s’han enamorat del llibre. De fet, quan vam llegir la primera part l’any passat (“Wolfgang. Extraordinari”) una noia va arribar a dir que era el seu llibre preferit (i aquest any encara ho manté!).

Primera visita de Laia Aguilar al Club1214 l'any 2019

Aquest cop hem tornat a convidar a l’autora perquè ens expliqués els secrets del llibre, i la trobada ha anat súper bé! Aguilar ha reconegut que les segones parts sempre són complicades, i que la primera és potser superior, però que li ha acabat agafant molta estima a “Wolfgang. El secret del pare”.

I jo estic d’acord amb ella! Potser pel xoc que em va suposar llegir una novel·la tan diferent, trencadora i punyent com la primera part de Wolfgang, la segona no m’ha sorprès tant... i això que manté tots els tocs característics de la primera (fins i tot és encara més àgil!).

Tot plegat comença amb en Wolfgang essent tant (o més) repel·lent que a la primera part... i potser això és un dels factors que enganxa tant als joves (sí, sí, ho dic de debò!). En Wolfgang és un personatge difícil d’encasellar que sempre comences odiant per acabar entenent i potser estimant (encara que sigui a l’última pàgina!). La mateixa Laia Aguilar ens ho va confirmar durant la sessió del Club1214.

Llegeix les primeres pàgines de "Wolfgang. El secret del pare" online

També ens va dir que la seva intenció havia sigut aprofundir en el “Senyor” Carles, el pare del Wolfgang... per què havia desaparegut tant de temps? Quin secret amaga? És molt cert, perquè durant la primera novel·la no l’arribes a conèixer gaire bé. Però just quan intenta refer la seva vida amb una altra dona, en Wolfgang no estarà disposat a acceptar-ho...

El que no m’ha fet el pes ha sigut l’estructura, molt semblant a la primera: en Wolfgang no volent acceptar la realitat, negant els seus sentiments, mirant a la gent per sobre l’espatlla, menyspreant el seu pare, trobant-se enmig d’un tema familiar del que ningú vol parlar, viatjant i coneixent millor les persones que l’envolten...

Això sí, la seva reacció és totalment comprensible! El que més m’ha sorprès ha sigut l’actitud del pare... Com és que coneixent en Wolfgang no s’imagina el daltabaix emocional que això significarà per ell? És veritat que l’amor et fa veure les coses d’una altra manera, però ell més que ningú hauria de ser conscient de la bomba de rellotgeria que pot ser el seu fill envers els canvis.

Sigui com sigui, m’ha agradat que al final del llibre en Wolfgang s’involucri i intenti reparar els seus errors, a més d’aconseguir trobar a algú que no es sent intimitat pel seu coeficient intel·lectual i que és capaç de posar-lo a lloc. Per no mencionar que les últims pàgines m’han emocionat a base de bé! Buaaaaa!

Així que ja ho veieu... no sé què tenen els llibres de la Laia Aguilar que enganxen tant als joves! Bé, de fet sí que ho sé: són propers, àgils, trepidants, punyents, amb personatges poc corrents i missatges preciosos. “Wolfgang. El secret del pare” ens parla de la importància de les segones oportunitats i ens recorda que hi ha més d’una mena d’intel·ligència (vuit concretament!). Les noies i nois del Club1214 l’han gaudit moltíssim, i no podria estar més feliç... Paraula de Mixa!

Mx