Títol: Ets un merda i ho saps
Autor: Jair Domínguez
Editorial: Ara Llibres
Any d'edición: 2017
Sinopsis: Ep, jove. Tu, sí: tu. Quants anys tens? Et penses que tens tota la vida per davant i que no passa res si dediques les tardes a jugar a la Play i a menjar risketos, oi? Saps quants anys tenia Orson Welles quan va canviar la història del cinema amb Citizen Kane? Vint-i-quatre. Saps quants anys tenien els Beatles quan van fotre potes enlaire el pop amb Revolver? Vint-i-quatre. Saps quants anys tenia Miquel Àngel quan va esculpir el David? Sí, també. Vint-i-quatre. Què vas fer tu als vint-i-quatre? Què has fet a la teva edat, fill? Jo t’ho diré: res de bo. I el pitjor de tot no és això. El pitjor de tot és que ets un merda, i ho saps.
Com ho hem de fer per enfrontar-nos a la dolorosa pressió que ens imposa la història? Hi ha alguna manera d’evitar fracassar com a humans abans de fer els vint-i-quatre anys? Hi ha esperança per als que ja hem superat aquesta edat fatídica? Hi ha esperança. I la trobareu a les pàgines d’aquest manual de supervivència mental.
Ressenya
Us seré sincera: de totes les proves personals que en Jair Domínguez ens proposa en el seu darrer llibre, la primera (i gairebé la més dura) comença per obtenir-lo. Intenteu entrar a una llibreria o biblioteca i dir algú a la cara “Ets un merda i ho saps” sense que t’enviïn a pastar fang o et moris de vergonya. O ambdues coses a la vegada. No és fàcil. Com a mínim requereix cara de pòquer.
Però tan sols uns veritables mestres del control facial podrien evitar fer una ganyota mentre llegeixen el debut de Domínguez en el terreny de l’autoajuda. Encara que aquesta obra és una barreja curiosa de llibre de monòlegs, biografia, i secció de l’Està Passant. O sigui que tant se val la faceta d’en Jair Domínguez que preferiu, segur que la trobareu en aquesta curta però intensa obra.
“Ets un merda i ho saps” és ideal per desconnectar durant una estona d’allò políticament correcte i fer-vos algunes preguntes transcendentals... D’on venim? Cap on anem? Per què les torrades sempre cauen pel cantó de la melmelada?
És broma! Les reflexions que us plantejareu són molt més importants, i en algun moment durant la lectura...:
1. És força possible que us sentiu representats o identificats.
2. És més que probable que us sentiu ofesos.
3. I és gairebé impossible no deixar anar més d’una riallada.
Potser veureu en el peculiar narrador d’aquest llibre un humorista, un boig, un pessimista, algú condescendent, un temerari, un expert, un friqui, algú amb els... genolls pelats o potser una mica de tot plegat.
Si sou dels que s’impressionen amb facilitat, potser necessitareu tenir al costat en tot moment un flascó de sals i un diccionari. Citant Domínguez “Hem de dir les coses com són. Sense por. Sense vergonya. Actuar quan toqui. Amb fermesa i determinació. Potser ens titllaran de brètols i sapastres, però m’estimo més ser un viu insensible que un mort educat.”
Però tot aquest impressionant repertori de renecs, improperis i exclamacions airades embolcalla consells honestos i un xic savis. Domínguez sembla que parla des de l’experiència d’algú que ha mirat l’abisme del fracàs als ulls (i li ha encomanat una conjuntivitis).
Així que prepareu-vos pel Jair Domínguez més rebel, audaç i sense filtres. Si llegiu entre línies, tal vegada descobrireu missatges com ara que l’actitud ho és tot. Que es pot fer l’extraordinari des de l’ordinari. Que donar-nos excuses és de covards. Que avui en dia se'ns escapa l’autèntic valor de les coses. Que només som nosaltres els que ens impedim perseguir els nostres objectius. Que tenim força de voluntat però no ganes de fer-la servir. Que val més caure en gràcia que ser graciós. Que fan falta més voluntaris per salvar cabres en perill... o era ajudar-nos de forma desinteressada entre els humans?
En fi, la llista és molt llaga, i en aquest punt de la ressenya normalment afegiria algunes cites del llibre súper guais que m’han fet gràcia o m’han impactat, però ara mateix no trobo els meus apunts i em fa molt pal aixecar-me, així que no us queixeu tant i (com diria Domínguez) feu el favor de desenganxar-vos de la pantalla per anar a fullejar el llibre vosaltres mateixos, tros de ganduls!
Vinga va, com que sóc així de pietosa i benvolent, a continuació us deixaré les primeres pàgines... No sense abans acomiadar la ressenya:
Jair, per Sant Jordi em vas demanar que et fes una bona ressenya... i jo he fet el que he volgut. Estic segura de que (si llegeixes això) t'agradarà. ^^
I a vosaltres... ja no sé pas com dir-vos-ho! Llegiu “Ets un merda i ho saps”, entesos? Qui sap si us canviarà la vida, però serà un llibre que no oblidareu mai... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment