Un oceà de memòria

Títol: Un oceà de memòria

Autor: Sebastià Bennasar

Editorial: El Gall Editor

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: Negra nit. Lisboa. Un professor de la Universitat rep una trucada. Una oferta laboral. So l’accepta haurà de tornar a casa seva, a les Açores, d’on va marxar al final de la dictadura portuguesa i on mai no ha tornat. Si la refusa l’espera la ruïna econòmica. Té una nit per pensar-ho i potser l’única dona que ha estimat en la vida a l’altre costat del fil telefònic. En aquesta intensa novel•la breu, Sebastià Bennasar ens endinsa en els misteris de les decisions extremes. Ambientada entre Lisboa i les Açores, aquesta obra és universal perquè expressa la dicotomia entre les illes i continents, entre comportaments insulars i peninsulars i indaga en la memòria contemporània dels traumes europeus emprant, per a fer-ho l’alta literatura.

 

Ressenya

Normalment les sinopsis dels llibres són com espiells per on els lectors podem donar una ràpida ullada al que ens espera entre les seves pàgines. N’hi ha de diverses menes, fins hi tot dels que engrandeixen i distorsionen el que ens espera a l’altra banda, però en general mai sabem del cert si gaudirem obrint la porta a certes històries fins que no ho comprovem nosaltres mateixos. Tot i així, trobo que la sinopsis d’Un oceà de memòria és d’allò més adient, perquè el llibre que teniu a les mans és certament una “obra universal”.

 

Tot i que la història es centra a Portugal, es pot extrapolar fàcilment a qualsevol nació que hagi estat trepitjada per la història i encara se n’estigui curant les ferides. És emotiva i punyent, i sota la història d’un professor que torna a casa s’amaga molt més.

 

Des d’un principi la narració t’atrapa -poètica però lleugera i propera a la vegada- i el format del llibre -un sol paràgraf per capítol- és molt curiós de llegir, amb els diàlegs intercalats entremig de pensaments i records.

 

A través de les paraules, Bennasar embasta emocions i pensaments en un complex tapís que acaba per semblar-nos meridianament clar. A aquest fet hi contribueix l’ambientació, molt ben aconseguida, ja que descriu amb facilitat els aires que es respiren a les Açores i Lisboa, a més a més de regalar-nos una pila d’anècdotes i curiositats sobre elles.

 

Els protagonistes també es fan d’allò més propers gràcies al domini de l’autor per plasmar la naturalesa humana: en una sola pàgina és capaç de disseccionar de forma dolorosament verídica, precisa i planera les vides de tants i tants personatges marcats pel passat i condemnats a un futur incert.

 

Policies, polítics, governadors, docents, agents de recursos humans, militars, funcionaris... Tota mena d’institucions queden retratades en aquesta intensa novel·la breu que us deixarà amb un molt bon gust de boca.

 

La veritat és que em sento molt privilegiada d’haver estat una de les primeres persones en llegir-lo i si m’hagués de quedar amb una sola de les facetes del llibre (una tasca no gens fàcil) aquesta seria la imponent crítica social amb la qual l’autor carrega cada pàgina, llesta per disparar a la nineta del lector i fer diana a la nostra consciència.

 

Mx


Properament no us perdeu la meva crònica de la presentació del llibre a la Setmana 2016!

Tinc alguna sorpresa d’allò més especial per a tots vosaltres que de ben segur us agradarà ;-)


Write a comment

Comments: 0