(Català) Magnus Chase i l'espasa de l'estiu

Títol: Magnus Chase i els deus d’Asgard 1: L’espasa de l’estiu

Títol original: Magnus Chase and the Sword of Summer

Autor: Rick Riordan 

Editorial: LaGalera

Any d’edició: 2016

Sinopsis:

El Magnus Chase sempre ha estat un nen solitari i problemàtic. Des que va morir la seva mare, ha estat vagant pels carrers de Boston, sobrevivint gràcies al seu enginy. Un dia, mentre passeja amb el seu tiet, aquest li confia un increïble secret: el pare del Magnus va ser un déu nòrdic. Per primera vegada en molts segles, els set mons dels mites víkings s'estan apropant entre ells: això significa que s'apropa el Ragnarok, la fi del món de la mitología nórdica. I només el Magnus pot evitar-ho: ha de trobar una arma mística que porta milers d'anys perduda.

Com em penedeixo de no haver llegir els llibres de Rick Riordan abans! Sí, “Magnus Chase i l’espasa de l’estiu” és la primera novel·la d’aquest autor que ha caigut a les meves mans i me n’alegro molt d’haver començat amb ella. Pel que m’han dit, no és necessari conèixer les aventures de Percy Jackson per passar-s’ho pipa amb les aventures d’en Magnus i tenien tota la raó!

De veritat que no m’imaginava pas que Riordan pogués ser un autor tan enrotllat i divertit, i m’ha deixat amb la boca oberta des del bell principi. Us juro que durant la primera part de la novel·la no podia parar de riure (ni tan sols amb els títols dels capítols)... Ostres, em trec el barret, de debò! XD

Una paròdia genial a tots els tòpics de les històries èpiques i d’aventures: humor irreverent, crítica social, narració ràpida, fluïda i hilarant... tot això i més s’amaga entre les pàgines de l’última novel·la de Riordan (i haig de reconèixer que en alguns moments m’ha arribat a recordar al meu autor preferit, Terry Pratchett)! 

La veritat és que la història de Percy Jackson no m’havia cridat mai l’atenció perquè girava al voltant de la mitologia grega (no és que les deïtats em caiguin molt bé i no m’agrada veure com les descriuen bondadoses i justes, quan en realitat són pitjors que els mateixos humans)  però després de descobrir que ni Déu s’escapa de la mirada cínica de Riordan (mai millor dit ^^) potser també m’animo a donar-li una oportunitat!

A més a més, l’edició exclusiva en anglès que he llegit venia amb l’últim dels relats curts sobre Percy Jackson i els germans Kane (mitologia grega i egípcia combinades) i tot i que la narració és tres quarts del mateix m’ha deixat amb ganes de més!

“Molt bé, Mixa, tu començant pel final, sí senyor, i a més a més t’hauràs d’esperar fins a la tardor per llegir la segona part del llibre!” Sí, ja ho sé, però què hi farem! Me n’alegro d’haver començat per les aventures d’en Magnus. Descobrir la mitologia nòrdica d’aquesta manera m’ha semblat d’allò més interessant i a mesura que arribava al final de la història he anat absorbint tots els termes i noms sense gaire dificultat. Això és el que té aprendre passant-s’ho bé, i li dono les gràcies a Riordan per haver aconseguit introduir tants milers de joves no tan sols a la mitologia sinó també al plaer de la lectura.

 Mx